El mètode magnetotel·lúric (MT) és un mètode que consisteix en mesurar en superfície les fluctuacions temporals dels camps electromagnètics naturals de la Terra (tempestes elèctriques, corrents ionosfèriques) i determinar la distribució de la resistivitat elèctrica en funció de la freqüència (període), és a dir, en funció de la fondària (des d'uns centenars de metres fins uns centenars de kilòmetres).
Metodologia
L'energia externa procedent principalment de l'activitat solar és el camp electromagnètic primari (Hp) que arriba a la superfície de la Terra. Part d'aquesta energia es reflecteix i altra part es transmet al seu interior. La Terra actua com un medi conductor induint un camp elèctric (corrents tel·lúriques) que dóna lloc a un camp magnètic secundari (Hs):
Esquema simple sobre el funcionament de la inducció electromagnètica: Hp, camp magnètic primari i Hs, camp magnètic secundari
Els registres simultanis d'aquestes sèries temporals elèctriques i magnètiques són les dades que es mesuren en aquesta tècnica a través de dos dipols elèctrics (elèctrodes impolaritzables) col·locats en forma de creu, i tres magnetòmetres d'inducció alineats en direccions ortogonals per a mesurar les variacions temporals de les components del camp magnètic:
Esquema de la disposició dels instruments de mesura amb la tècnica AMT
Model de resistivitat elèctrica resultat del processat de les dades d'AMT
Aplicacions
- Definició dels contactes entre els materials del subsòl (fronteres).
- Detecció del substrat rocós.
- Detecció del nivell freàtic.
- Identificació de zones fracturades i discontinuïtats.
- Localització de zones contaminades amb lixiviats.
- Definició de les zones afectades per intrusió salina.
- Estudis geotèrmics.
- Localització i monitoratge de reservoris geològics per emmagatzemar CO2.
