Les tècniques sísmiques actives estudien el subsòl a partir de l'anàlisi de la propagació de les ones sísmiques produïdes artificialment sobre el terreny. Per tant, aquestes tècniques impliquen la generació (font sísmica), la transmissió i la detecció de senyals sísmics (sensors sísmics).

Esquema d'adquisició de dades sísmiques i dels principals tipus d'ones segons les seves característiques de propagació

Exemple del registre d'ones sísmiques produïdes per una font sísmica i detectades per un grup de 48 sensors. Es marquen tres sectors amb les arribades dels tres tipus d'ones (refractades, reflectides i superficials)diferenciades pel seu patró d'arribada. Cadascun d'aquest tipus és la base d'una de les tècniques sísmiques aplicades a l'IGC.
Depenent de la part del camp d'ones estudiada, les tècniques sísmiques actives poden classificar-se en:
Aquestes tècniques utilitzen la refracció de las ones sísmiques (P o S) al llarg dels contactes entre les capes del subsòl per obtenir un model de velocitat sísmica. Les dades emprades per obtenir aquest model són els temps d'arribada d'aquestes ones en funció de la distància receptor- font sísmica. Actualment, la tècnica de tractament més utilitzada és la tomografia sísmica de refracció que consisteix en invertir aquestes dades per obtenir un model de velocitat dels subsòl. El model de velocitat resultant es pot relacionar amb la litologia, la fondària i/o l'estat mecànic del materials del subsòl (grau compactació, ripabilitat).

Model de velocitat d'ones P obtingut mitjançant la tècnica de tomografia sísmica de refracció amb la seva interpretació

Secció sísmica de reflexió on s'observen les variacions d'amplitud de les ones reflectides en fondària. La continuïtat de les reflexions observades permet delinear les diferents estructures del subsòl.
L'anàlisi de les ones superficials permet obtenir el perfil de velocitat de propagació d'ones S amb la fondària. Aquesta tècnica consisteix en mesurar les característiques dispersives de les ones superficials (velocitat de fase en funció de la freqüència) i invertir-les per estimar les propietats del sòl (Vs).

Exemple de registre sísmic amb ones superficials i la seva corba de dispersió en un diagrama freqüencia-velocitat. Model de velocitat d'ones S amb fondària.
Aplicacions
- Graus d'alteració, ripabilitat de les formacions.(Geotècnia i Enginyeria Civil)
- Estudi d'aqüífers (Hidrogeologia, Medi Ambient)
- Localització i estudi de fractures i falles (Enginyeria Civil, Geotècnia i Riscos)
- Estabilitat de talussos (Riscos)
- Localització de cavitats, esllavissades (Riscos)
- Obtenció de Vs (Geotècnia, Sismologia)
- Caracterització d'estructures geològiques (Geologia)




