Generalitat de Catalunya
Antecedents històrics

Cal reconèixer que la història dels estudis edàfics als Països Catalans comença, durant primer terç del segle XX, amb els treballs d'Emili Huguet i Serratacó, més conegut pel pseudònim d'Emili Huguet del Villar; autor, en 1937, en plena guerra civil espanyola, del primer mapa publicat dels sòls peninsulars: “Los suelos de la península Lusoibérica” (figura 1).

 

Figura 1. Mapa de sòls de la península Lusoibèrica d'Emili Huguet del Villar (1937)

Figura 1. Mapa de sòls de la península Lusoibèrica d'Emili Huguet del Villar (1937)

 

A partir d'aquest moment, i durant molts anys, tant sols van seguir alguns mapes de tipus exploratori, i per tant de petita escala, on, en tot o en part, estava recollida Catalunya. En aquest sentit potser cal destacar el “Mapa de suelos E 1:2.500.000 de la España peninsular” d'Ontañón de 1967 y el “Mapa de suelos E 1:1.000.000 de España. Península y Baleares” de José Mª Albareda de 1968.

No va ser fins a la dècada dels 80 que es planteja a Catalunya la realització d'un inventari detallat de sòls. Tres fites importants d'aquest plantejament van ser:

  • La publicació per la “Comisión del Banco de Datos de Suelos y Aguas del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación de España” del “Sistema de Información Edafológica y Agronómica de España. Manual para la descripción codificada de suelos en el campo (SINEDARES)”. Aquesta publicació ha permès l'estandardització i sistematització dels principals criteris de cartografia i correlació de sòls sota el terme CatSIS, així com recollir els principals criteris per a la definició de sèries.
  • Inici del Mapa de Sòls de la demarcació de Barcelona, impulsat per la Diputació. Dins d'aquest projecte es van cartografiar un cert número de municipis a escala 1:20.000 i amb llegenda “Soil Taxonomy”, tot i que només es van arribar a publicar els dels termes municipals de Fogars de Tordera i Sant Boi de Llobregat.
  • Inici del Mapa de Sòls de Catalunya 1:25.000, impulsat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (DAAM), amb l'objectiu d'obtenir un mapa de sòls detallat, en principi, d'aquelles àrees que presenten un major interès agrícola (figura 2). El primer treball d'envergadura que va emprendre el DAAM va ser la cartografia de l'àrea regada pels canals d'Urgell, que ha estat seguit per més de trenta cartografies al voltant de quatre àrees: l'Empordà, els regadius de Lleida, el Baix Ebre i el Penedès, que suposen unes 600.000 ha cartografiades. Tots aquests treballs van permetre aplicar les metodologies necessàries per quantificar els recursos humans, materials i tecnològics que es requerien per obtenir el tipus de cartografia detallada que es desitjava.

 

Figura 2. Mapa de sòls de Catalunya 1:25 000. Full núm 360-1-2(65-28) Bellvís. DAAM 1993

Figura 2. Mapa de sòls de Catalunya 1:25 000. Full núm 360-1-2(65-28) Bellvís. DAAM 1993

 

La Llei 19/2005 del Parlament de Catalunya, de 27 de desembre, de creació del Institut Geològic de Catalunya, estableix en el seu article 3.2 que aquest organisme ha de dur a terme activitats directament relacionades amb el coneixement i la informació sobre els sòls de Catalunya i, en particular, ha d'assessorar i prestar assistència tècnica en aquest àmbit al Govern de Catalunya. Per a poder desenvolupar aquestes funcions, l'IGC ha de fer, en col·laboració amb altres organismes si s'escau, treballs d'edafologia, cartografia de sòls, estudis i avaluacions de risc d'erosió i altres treballs relacionats amb el sòl i amb la protecció d'aquest.

L'IGC ha establert una estratègia, anomenada Geotreballs, per generar, emmagatzemar i processar la informació edafològica de Catalunya de forma que, junt a d'altre tipus d'informació de tipus geològic, pugui ser fàcilment consultada per l'Administració i el públic en general.

El programa de cartografia de sòls de l'IGC, que constitueix el nucli del Geotreball IV, presenta com a principal objectiu, l'obtenció del mapa de sòls de Catalunya a escala 1:25.000; escala que es considera adequada a nivell de planificació. Aquest programa vol ser una continuació al Mapa de sòls de Catalunya 1:25.000 que al seu moment va emprendre el DAAM i, al mateix temps, vol suposar un nou impuls. En aquest sentit, ha anat incorporant diferents propostes que, per al projecte, han estat avalades per diversos comitès d'experts tant nacionals com internacionals.

La metodologia de referència del programa de cartografia es basa en la recollida en el “Soil Survey Manual” del “Soil Survey Division Staff” del Departament d'Agricultura dels Estats Units d'Amèrica. La nomenclatura emprada és, bàsicament, la recollida al SINEDARES. La descripció dels escandalls i la presa de mostres s'executa segons les normes establertes en el “Manual per a la descripció i estudi de sòls”, elaborat al seu dia pel DAAM. A més, amb la finalitat de caracteritzar físico-químicament els sòls, les mostres s'analitzen segons els mètodes oficials d'anàlisi de sòls del “Ministerio de Agricultura”.