IGC Institut Geològic de Catalunya

Consideracions prèvies

L'Atles de Geotèrmia de Catalunya s'ha concebut com un producte de divulgació del coneixement que a data d'avui es té de la geotèrmia a Catalunya, i per tant dels factors que condicionen l'aprofitament de l'energia geotèrmica al nostre país.

Per elaborar-lo s'han recopilat, homogeneïtzat i actualitzat dades existents i cal posar de manifest que hi ha una falta important d'informació, fet que comporta que les conclusions i interpretacions que es puguin extraure tinguin un caràcter marcadament preliminar.

L'Atles de Geotèrmia de Catalunya és un projecte obert que s'ha d'enriquir amb noves dades que contribueixin a la millora del coneixement d'aquest recurs energètic a Catalunya.

Objectius

L'objectiu principal de l'Atles actual és el recull i la lliure divulgació de l'estat actual del coneixement geotèrmic a Catalunya. Paral·lelament, es vol acostar la geotèrmia a tota persona interessada, mostrant i explicant des dels conceptes més bàsics fins a les interpretacions i conclusions finals.

D'altra banda, es pretén assolir un nivell d'informació suficient per poder comptabilitzar eficientment el potencial geotèrmic de Catalunya, de manera que s'arribi a tenir en compte en els futurs plans nacionals d'energia. (Puig, C.; Evaluación del potencial de la energía geotérmica de alta y media entalpía en Catalunya: Metodología.)

Metodologia

El projecte de l'Atles de Geotèrmia de Catalunya ha constat de quatre fases de treball:

Fase 0: recopilació de documentació i anàlisi

• Redacció i signatura dels diferents convenis que emmarquen l'execució i la coordinació del projecte (IGME, IDAE, ICAEN)
• Recopilació i anàlisi de la informació existent
• Signatura del conveni entre l'Institut Geològic de Catalunya i l'Institut Jaume Almera de Ciències de la Terra (CSIC), per a l'anàlisi de les dades

Fase 1: homogeneïtzació, actualització, adaptació d'informació i generació d'informació complementària

• Reconversió del format de les dades
• Anàlisi i actualització de la informació existent
• Generació de cartografies

Fase 2: creació d'una base de dades en un entorn SIG

• Incorporació de la informació puntual
• Digitalització de les cartografies complementàries en format paper

Fase 3: generació de serveis i creació de l'Atles de Geotèrmia de Catalunya

• Conversió de les cartografies digitals a serveis WMS
• Signatura del conveni amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i amb la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya (IDEC) per a la utilització de la Plataforma de Recursos de Geoinformació com a software de publicació
• Redacció dels textos adjunts als mapes
• Publicació de l'Atles a la Plataforma de l'IDEC i al web de l'IGC

Estructura de l'Atles de Geotèrmia de Catalunya

L'Atles conté una vintena de mapes a escala 1:500.000 i està estructurat en quatre apartats principals:

Context geològic. La calor que arriba a la superfície de la Terra està condicionada per diversos factors, de manera que saber quina és l'estructura i el gruix de la litosfera és essencial per conèixer el règim tèrmic de Catalunya. Per tant, cal conèixer els principals trets de l'estructura geològica profunda per poder interpretar les dades tèrmiques que obtenim a la superfície i poder interpretar amb major rigor les anomalies tèrmiques.

Els mapes elaborats dins del capítol del context geològic són:

• Mapa geològic de Catalunya
• Mapa de zones de fractura de Catalunya
• Mapa de profunditat del sostre del basament paleozoic
• Mapa d'anomalia regional de Bouguer
• Mapa d'anomalia residual de Bouguer
• Mapa de gruix de l'escorça
• Mapa de gruix de la litosfera

Context geotèrmic. A partir del coneixement dels principals paràmetres litosfèrics s'ha analitzat com es transporta la calor a la litosfera. A partir d'un model numèric, que assumeix isostàsia local, s'han elaborat un seguit de mapes de temperatures teòriques entre 3 i 15 km de fondària, i també a la base de l'escorça. D'altra banda, s'ha calculat les temperatures a 100 m de profunditat a partir de mesures directes en pous i s'ha analitzat les variacions en profunditat dels paràmetres físics del medi.

Els mapes elaborats dins del capítol del context geotèrmic són:

• Mapa de temperatures a la base de l'escorça
• Mapa de temperatures a 15 km de profunditat
• Mapa de temperatures a 7 km de profunditat
• Mapa de temperatures a 3 km de profunditat
• Mapa de temperatures a 100 m de profunditat
• Mapa de conductivitats tèrmiques
• Mapa de gradients geotèrmics
• Mapa de flux de calor

Temperatures supeficials. Amb l'objectiu d'obtenir una estimació de l'eficiència de les bombes de calor geotèrmiques, s'ha elaborat una sèrie de mapes en els quals es contrasta la temperatura mitjana de l'aire per les diferents estacions de l'any amb la temperatura mesurada a una fondària de 100 m.

Els mapes elaborats dins del capítol de temperatures superficials són:

• Mapa de temperatures superficials reduïdes (mitjana anual)
• Mapa d'amplitud tèrmica estacional
• Mapa de salt tèrmic a 100 m de profunditat a l'estiu
• Mapa de salt tèrmic a 100 m de profunditat a l'hivern

Potencial geotèrmic de Catalunya. A partir del coneixement geològic i hidrogeològic, de la presència de manifestacions termals i de les instal·lacions geotèrmiques de les quals es té coneixement a partir de les sol·licituds de subvenció tramitades, s'han elaborat cartografies l'objectiu de les quals és aportar informació sobre la situació actual de l'energia geotèrmica a Catalunya i la potencialitat de desenvolupament d'aquesta.

• Mapa d'indicis geotèrmics (manifestacions termals)
• Mapa de zones de potencial geotèrmic profund
• Mapa sintètic de fluxos d'aigua
• Mapa d'instal·lacions de bombes de calor geotèrmica