Nota sobre el terratrèmol del dia 18 de
febrer de 1996
i les seves rèpliques
1. El sisme principal
A les 02h 45 m (hora oficial) del dia 18 de febrer de 1996 s'ha produït un terratrèmol
en el Pirineu Oriental francès que ha estat percebut al sud de França, des de la regió
de Narbona fins a la de Tolosa, així com també a gran part de Catalunya.
Els paràmetres focals calculats són els següents:
Latitud: 42º 47.66' N
Longitud: 02º 32.05' E
Profunditat: 8 km
Magnitud: 5.2
L'epicentre està situat a uns 30 km a l'oest de Perpinyà, prop de Sant Pau de Fenollet
(Pyrénées Orientales). La magnitud calculada mitjançant una simulació Wood-Anderson, a
partir de l'enregistrament de l'estació del tunel del Cadí (Institut d'Estudis
Catalans), situada a uns 80 km de l'epicentre, i de l'enregistrament del acelerògraf
(Instituto Geográfico Nacional i Institut Cartogràfic de Catalunya) instal.lat a Olot, a
uns 70 km de l'epicentre, és de 5.3 i 5.2 respectivament.
La intensitat màxima preliminar a la zona epicentral és de grau VI (MSK), a l'espera
dels resultats de les enquestes macrosísmiques que es realitzen a França. A partir de
les informacions disponibles actualment de l'enquesta que ha portat a terme el SGC es
dedueix que el sisme, a Catalunya, no va superar el grau V(MSK) d'intensitat.
El mecanisme focal preliminar calculat pel Servei Geològic de Catalunya i l'Observatoire
Midi Pyrénées de Toulouse (Report SAP-2-96) ha estat completat amb dades provinents de
diferents organismes (*). La solució focal obtinguda amb les dades actualment disponibles
(figura 1) indica un mecanisme de falla de direcció (strike-slip), amb moviment senestre
sobre el pla de direcció E-W. L'eix de pressió, lleugerament predominant, té una
orientació NE-SW.
(*) Institut d'Estudis Catalans, Instituto Geográfico Nacional, Laboratoire de Détection
et de Géophysique Laboratoire de Géophysique Interne et Tectonophysique de Grenoble;
Université de Nice-Sophia Antipolis, Observatoire de Physique du Globe de
Clermont-Ferrand, Observatoire de Physique du Globe de Strasbourg, Instituto Nazionale di
Geofisica, Swiss Seismological Service i Koninklijk Nederlands Meteorologisch Instituut.
2. Rèpliques del terratrèmol principal
Atès la magnitud del sisme principal el Servei Geològic de Catalunya va porta a terme en
col.laboració amb l'Institut Jaume Almera (CSIC) i la Universitat de Barcelona, la
instal.lació temporal d'equips portàtils en la zona epicentral a fi d'enregistrar les
possibles rèpliques. Així també, diferents organismes francesos van realitzar una
campanya de mesures.
En aquesta nota s'ha inclòs tan sols la informació procedent de la xarxa permanent.
L'anàlisi de les dades obtingudes amb les estacions d'intervenció està actualment en
curs.
L'activitat sísmica s'inicià amb 2 precursors, el dia 9 de febrer, i ha continuat
després del sisme principal, el 18.02.96, durant els mesos de febrer, març i abril amb
un total d'unes 500 rèpliques. L'evolució temporal de l'activitat sísmica corresponent
al mes de febrer (figura 2) mostra que el nivell de sismicitat ha anat decreixent al llarg
dels dies, amb una disminució més forta els dies 22, 23 i 24, però ha augmentat els
tres darrers dies del mes. Com és esperable la majoria dels sismes tenen magnitud
inferior a 2, amb alguns de magnitud compresa entre 3 i 4.
Aquesta crisi sísmica té lloc en un extrem de la xarxa permanent, raó per la qual en
els casos en que no hi ha registre de l'única estació situada a uns 15 km al nord
(MTHF), la localització de l'epicentre pot tenir una imprecisió d'uns 2 km, i la
profunditat queda indeterminada degut a que el rang d'azimuts sense estacions és molt
gran.
La distribució espacial de les rèpliques ens dóna informació de les dimensions de la
zona de ruptura. A la figura 3 estan representats tan sols els epicentres de les
rèpliques amb un valor de magnitud igual o superior a 2.5 i amb un grau de fiabilitat
suficient (vegeu detall en el butlletí mensual). En aquest mapa, obtingut a partir de les
dades de la xarxa tal com hem esmentat anteriorment, observem una distribució d'uns 6 km
en latitud i 4 km en longitud, així com també algun epicentre dispers a l'oest. Aquesta
activitat té lloc dins del Massís de l'Agly, en els 10 primers kilòmetres de fondària.
Les rèpliques es situen per damunt del sisme principal.
La incorporació de les dades de les estaciones d'intervenció, situades en la zona
epicentral, ens aportarà millor definició de la zona de ruptura, tant en superficíe com
en fondària, i coneixement de les falles associades a la ruptura.
Fig. 1. Mecanisme focal del terratrèmol del 18 de febrer de 1996
localitzat prop de Sant Pau de Fenollet (Pirineu Oriental).
Fig. 2. Evolució temporal, corresponent al mes de febrer, de les
rèpliques del terratrèmol del 18 de febrer de 1996 al Pirineu Oriental (N, número de
sismes).
Fig. 3. Representació de l'epicentre del terratrèmol del 18 de febrer
de 1996 i de les rèpliques més importants del mes de febrer sobre un fons geològic.
Institut Cartogràfic de Catalunya
Unitat de Geologia de l’ICC
Barcelona, 26 d’abril de 1996
